TERCER FÒRUM DE LA CONCÒRDIA 2018

RELACIONS ENTRE ELS TERRITORIS DE L'ANTIGA CORONA D'ARAGÓ: ELS RECURSOS HÍDRICS


El tercer Fòrum de la Concòrdia tenfrá lloc els dies 3 i 4 de novembre de 2018 en el Palau Ardid ia la Sala Lanuza del Castell Calatravo d'Alcanyís. Reunirà a persones de la societat civil dels territoris d'Aragó, Catalunya i València.

El Grup de Treball preparatori dels fòrums, per encàrrec de l'Assemblea General de l'Associació Fòrums de la Concòrdia d'Alcanyís, per posar en evidència la vigència magnitud de les relacions entre els citats territoris, ha plantejat una estructura jeràrquica per organitzar els temes a tractar:

Primer títol principal: Fòrums de la Concòrdia.

Segon títol: Les relacions entre els territoris de la Corona d'Aragó.

Títol específic: Els recursos hídrics

 

Plantejament general

L'aigua s'ha convertit en un assumpte de gran importància a nivell mundial. És un element imprescindible per a la vida i per al desenvolupament que, si bé en segles anteriors va estar absent dels béns subjectes a la consideració que podrien esgotar-se i quedar sotmesos a l'escassetat i competència econòmica per ella, avui dia ja ningú dubta de la seva fragilitat i de la transcendència de l'adaptació al canvi climàtic. Així, l'aigua és l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 6 dels aprovats per l'Assemblea General de l'ONU i, a nivell europeu, l'aigua és una de les polítiques sectorials que més impuls i acció rep arran de l'aprovació de la Directiva Marc l'Aigua de l'any 2000, dirigida sobretot a l'obtenció del bon estat de les aigües i els seus ecosistemes associats. El nexe aigua-aliments-energia és un dels que s'està destacant en l'esfera internacional, com a claus del nostre futur. Aigua i medi ambient estan intrínsecament units. Assolir els objectius internacionalment assenyalats no és qüestió fàcil a la qual ha de contribuir, no només els especialistes, sinó també una societat civil informada i participativa.

L'àrea mediterrània és una de les que ha desenvolupat la seva cultura i el seu ésser entorn de l'aigua. L'escassetat i irregularitat dels recursos d'aigua en el vessant mediterrani ens han despertat l'enginy. La cultura àrab ens ha llegat uns fèrtils regadius i institucions senyeres com el ja mil·lenari Tribunal de les Aigües de València, la primera cort de justícia creada a Europa. La conca de l'Ebre va ser la primera que es va organitzar per al desenvolupament socioeconòmic mitjançant l'aprofitament quiet i pacífic de les aigües amb la creació, el 1926, de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, organisme de conca pioner a nivell mundial.

La GIRH (Gestió Integrada de Recursos Hídrics) s'ha acceptat a nivell mundial com a instrument bàsic per afrontar els grans reptes que l'aigua ofereix al nostre món d'avui. Amb moltes facetes, posades en relleu especialment en els treballs desenvolupats per l'OCDE, la gestió a nivell de conca hidrogràfica és un dels seus diversos principis essencials.


En dècades recents, l'aigua ha estat causa de discòrdia, amb motiu de les iniciatives plantejades per resoldre els dèficits estructurals existents en l'est d'Espanya: l'frustrat transvasament de l'Ebre ha seguit la construcció d'un conjunt de dessaladores, encara pendents en bona part de integrar-se al Sistema Espanyol de Governança de l'Aigua i rendir els seus fruits.

Al costat d'això, també en aquests anys del segle XXI, els Plans de Sequera i els Plans de Gestió de Risc d'Inundacions, al costat dels renovats plans hidrològics de conca, estan suposant un avanç significatiu en la planificació i gestió de l'aigua a Espanya.

Els Fòrums de la Concòrdia han decidit prestar l'atenció aquest any a l'aigua i la seva relació amb els territoris de l'antiga Corona d'Aragó, analitzant de manera informada i debatent amb profunditat, objectivitat i sense prejudicis la seva importància en el desenvolupament sostenible i en la construcció d'un espai de cooperació entre pobles i persones, cuidant la nostra casa comuna, resilient al canvi climàtic, ple de reptes i d'oportunitats.

Esperem que de la reflexió i debat puguem donar a llum unes conclusions que ajudin a superar els enfrontaments estèrils i possibilitin línies d'entesa per tal d'afrontar junts aquests grans reptes i oportunitats existents entorn de l'aigua.

 

ESQUEMA DE TREBALL

Com en els anteriors Fòrums celebrats, es mantindran tres sessions de treball, dos al dissabte 3 de novembre i una al diumenge dia 4 de novembre.

    INAUGURACIÓ: La inauguració del Fòrum queda reservada al seu president i secretari
    PRIMERA SESSIÓ: PONÈNCIES DE BASE (dissabte de 10.30 a 13.30 h)

    SEGONA SESSIÓ: DEBAT INTERN (Dissabte de 17 a 20 h)

    TERCERA SESSIÓ: PRESENTACIÓ DE CONCLUSIONS (diumenge de 10 a 12,30h; sessió parcialment oberta al públic).

PRIMERA SESSIÓ: PONÈNCIES DE BASE.

Es presentaran cinc ponències, de contingut essencialment objectiu i informatiu, en 20 minuts, sobre les matèries que s'indiquen, donant a continuació deu minuts perquè els assistents puguin formular preguntes als ponents sol·licitant aclariments sobre algun dels punts exposats. Els ponents poden acabar les seves intervencions proposant tres assumptes clau per al Debat de la Segona Sessió.

Primera Ponència: L'AIGUA A L'AGENDA INTERNACIONAL. EL SEGA. Teodoro Estrela, president del Comitè de l'Aigua del WCCE-Consell Mundial d'Enginyers Civils, i Cap de l'Oficina de Planificació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Versarà sobre l'ODS 6, els treballs de l'OCDE sobre la GIRH, la DMA de la Unió Europea i la seva aplicació a Espanya (amb la IPH), destacant els punts forts del SEGA, Sistema Espanyol de Governança de l'Aigua. Es referirà igualment al Conveni de Albufeira i la gestió d'aigües transfrontereres amb Portugal, amb els seus punts forts i les seves limitacions, assenyalant les diferències amb la gestió integrada en una demarcació espanyola.

Segona Ponència: L'AIGUA I L'ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC. José Mª Cuadrat, catedràtic de geografia de la Universitat de Saragossa, expert en canvi climàtic i membre del grup aragonès del capítol espanyol del Club de Roma. Donarà, a manera de context alguns apunts sobre el canvi climàtic, sobre aquesta nova realitat. Parlaré sobre algunes de les singularitats que presenta la precipitació, el nostre input en aigües, l'input pluviomètric i de recursos hídrics en el cas d'Espanya i la seva vessant mediterrània. I farà un apunt final, algun corol·lari, de la seva presentació sobre el que el canvi climàtic afectarà el que podríem anomenar política d'aigües al nostre país, de cara a l'adaptació al canvi climàtic.

Tercera ponència: ELS REPTES EN LA CONCA DE L'EBRE. Manuel Omedas Margelí, enginyer i sociòleg, cap de l'Oficina de Planificació Hidrològica de la CH Ebre. Sobre la base de l'esperit fundacional de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i el seu transcurs històric, presentarà els usos actuals de l'aigua al conca, l'estat de les masses d'aigua, els transvasaments d'aigua existents i la seva finalitat,, la manera de gestionar i planificar l'aigua de manera concertada a la conca de l'Ebre, i els reptes que es plantegen a futur.

Quarta ponència: CATALUNYA I L'AIGUA. Josep Dolz Ripollés, Catedràtic d'Enginyeria Hidràulica i Director de l'Institut Flumen UPC-CIMNE de la Universitat Politècnica de Catalunya, president del capítol espanyol de la IAHR (Associació Internacional d'Enginyeria i Investigacions Hidro-Ambientals). Presentarà a l'ACA, Agència Catalana de l'Aigua, i el seu paper en la planificació i gestió de l'aigua, tant al districte fluvial de Catalunya com a la conca de l'Ebre, en la qual desenvolupa una encomana de gestió. Destacarà l'aportació de la comunitat professional i científica, de la qual és destacat membre. I repassarà els principals reptes que s'han d'afrontar, especialment per assolir el bon estat de les masses d'aigua i cobrir els dèficits esperats a conseqüència del canvi climàtic.

Cinquena ponència: EL CANAL D'ARAGÓ I CATALUNYA, UNA EXPERIÈNCIA D'CONCORDIA ALS USUARIS DE L'AIGUA. José Luis Pérez González, President de la Comunitat General de Regants del Canal d'Aragó i Catalunya. Versarà sobre la història, el present i els reptes futurs d'una Comunitat General d'Usuaris d'un gran Canal, més que centenari, en la qual per sobre de fronteres administratives s'ha desenvolupat un beneficiós aprofitament amb aigües de diversos afluents de l'Ebre en un sistema d'explotació (Ésera-Noguera Ribagorçana) en el qual conviuen proveïments a poblacions, un feraç regadiu i molt importants aprofitaments hidroelèctrics. Explicarà el paper exercit per la Comunitat General, tant cap a dins dels seus partícips, com cap a fora, representant a tots els seus membres en els òrgans de gestió, planificació i govern de la CH Ebre.

SEGONA SESSIÓ: DEBAT INTERN.

Serà conduït pel coordinador d'aquesta sessió del Fòrum, Tomás A. Sancho, ajudat per Ramiro Aurín, que farà de relator. El coordinador i el relator, en base als 15 assumptes clau proposats pels ponents de la primera sessió per al Debat d'aquesta Segona Sessió, més els que ells mateixos o el president i secretari dels Fòrums de la Concòrdia aportin, donaran la paraula successivament a tots els assistents perquè exposin les seves prioritats i els seus punts de vista. Al final del debat, el coordinador i el relator, juntament amb la representació institucional de Els Fòrums que aquests decideixin, han d'elaborar unes primeres conclusions i propostes provisionals.

2.3. TERCERA SESSIÓ: PRESENTACIÓ DE CONCLUSIONS.

En una primera part, es presentarà a tots els assistents al Fòrum les primeres conclusions i propostes provisionals aconseguides, a fi d'assegurar que hi ha consens sobre les mateixes, sense perjudici de la redacció posterior definitiva més afinada d'un document complet. En una segona part, en una sessió oberta al públic, d'uns 60 minuts de durada, s'exposaran pel president dels fòrums de la Concòrdia, ajudat per qui aquest requereixi i designi, els treballs desenvolupats pel Fòrum i les conclusions i propostes assolides.

2.4. TREBALLS DE DIFUSIÓ POSTERIORS.

Els treballs desenvolupats i el document definitius, amb les seves propostes i conclusions, seran propietat de l'Els Fòrums de la Concòrdia, els representants institucionals faran la difusió corresponent que estimen oportuna entre representants polítics, agents socials i entitats interessades.